sábado, 26 de diciembre de 2009

El meu yayo.

Avui per desgrasia fa 17 anys que es va morir el meu yayo,y voldria parla d'ell ,ere un seño com cal ere el tipo mes divertit simpatic y sobre tot ere el que mes em va influi en com soc,sempre endavan me die.
cuan em vai treure el carnet a la tercera vegada que anava a examinar-me ya u volia deixa pero ell em va di Olga el diners no ens els a cabaran tu endavant ya u veuras com aproves,y sempre ere en tot aixi.
cuan vaig tindre a la meva filla gran ni un retret sols endavan,cuan em van trasladar del casino a administracio va ser el any que es va morir y yo li deia yayo es molt dificil no podre dependre tantes coses y ell em die ¿com que no?,pero ya no va tindre temps per saber que tot pase y tot se depren.
El Nadal del 92 va venir a la meva casa en la seua boina y la seu gayeta eren les 7 o les 8 de la nit y em va dir Olga et ving a felçita els Nadals per que se que tu tens molta feina,ere encantado.
   El primer que va fer va ser donam una forta abraçada y ens vam estar uns segons apretats sense mourens y despres em va dir ,som una mica tontos y yo li vaig dir per que? ,va ser la abraçada mes llarga que ens vam fer y la ultima aixo era la seva despedida ell u sabia que li quedabe poc temps o mes no u intuia ya tenia 87 anys.
   Despres em va dir al cap de una forta estona m'en vaig ya es fa tart y fa fret,Bon Nadal Olga.
Al cap de uns segons sento el timbre jooo ere ell ay me he deixat la gayeta filla y yo li vaig dir espera te acompanyo vaig a llensa la brossa.
 vam anar junts fins el repla del vell ajuntamen y ens vam despedir y no se que em va pasar em vaig girar y em  vaig quedar miran-lo fins que la seva silueta va desapareixer.y em va quedar una sensacio molt rara que uns dies despues vaig entendre el que era.
  El que mes greu em va saber es no pugue fer res per ell,ni cuidal,ni cambial,ni res per que li va agafar una embolia la meva mare em va cridar corre Olga el yayo a caigut y no es pot aixeca.
 Vaig fer el cami desde casa hasta el carrer castell corren vaig arriba sense ale.
ya no habia res a fer....
  Tot aixo que us explico es parque yo he estimat molt al meu yayo Pere y a la meva yaya Rosa no e antes mai a estes persones que deixen als yayos sols baix el pretex de que volen esta sols ,MENTIDA ells no son tontos y saben que fan nossa .
Yo crec que es una bona llast ima perque el record que tinc yo es maravillos y no cregueseu que cuan escric aixo estic trista sempre cuan mén recordo tinc una sonrisa als llabics.
Ere un señor molt avançat al seu temps molt modern y de esquerres,casat pel civil si agues coneixut internet segut que agues pujat al carro.


3 comentarios:

  1. Els iaios son una cosa molt especial i sempre, sempre se'n van massa aviat.
    Salut
    jaume

    ResponderEliminar
  2. vec que tambe has tingut yayos que tan culpit.
    gracies per se elprimer que escriu al meu bloc
    una abraçada

    ResponderEliminar
  3. Tal i com diu el Jaume els iaios son especials i al cap dels anys te'n dones compte del que has après amb ells!!

    Fins als 14 anys vaig poder viure amb el meu iaio i els hi tens una estimació especial!! un gran respecte i un gran carinyo!

    el millor per una persona gran es estar amb la seva família!!

    Un petonàssssss

    ResponderEliminar