Ya va siendo hora de cambiar el chip, la vida sigue .Voy a barrer todo lo que sea necesario, voy a barrer todo lo que me hace daño y empezar de nuevo.
Voy a dejar de remover la mie........porque cuanto mas se remueve mas huele.
Voy a alejar de mis pensamientos lo que me produce dolor y voy a partir de cero, ya es hora de dejar de auto inculparme y de regocijarme en lo mismo .
Pasan los meses y la vida siga adelante, y quiero compartir con todos vosotros una frase que me escribio una amiga en un libro hace 34 años:
NO LLORES POR HABER PERDIDO EL SOL , QUE TIENES A LA LUNA ASOMADA EN EL BALCÓN.
Se han acabado las lamentaciones , se puede lamentar alguien que sufre por culpa de una enfermedad , pero el corazón se cura , quedan cicatrices pero se curan claro que se curan.
Y el sol vuelve a salir, habran nuevas tormentas , volvera a llover, pero el sol siempre sale y sale para todos .
Un día mirarás atrás y te reirás.
Un día mirarás atrás y te burlarás.
Un día mirarás atrás y verás
como la vida tiende a mejorar.
Porque tu eres fuerte, inteligente y especial,
y todo lo negativo superarás.
Veo tu nueva vida llegar
Autor Desconocido
Holes olga!! m'alegro que estigui millor!! solament dir-te que s'ha de mirar endavant!!!
ResponderEliminarFa anys vaig trobar aquesta poesia navegant i em va agradar molt!! en aquells moments havia deixat una relació i em va donar molta energia positiva!!
Et faig aquest petit regalet:
________________________
antic amor //
(Un relat de bdjer,17.04.2004)
Escric això dirigint-me a tu,
Antic amor,
Només per dir-te,
Que ho he aconseguit.
Que tantes llàgrimes,
Tantes nits en blanc,
Tants poemes,
Tantes converses a soles,
Em serviren per comprendre
Què és l’amor,
Què és estimar.
I ben t’asseguro que és bonic,
Però és dur,
És il•lusió,
És esperança...
És un bes imaginari,
Una flor perfumada,
Una tarda de pluja,
Una posta de sol...
Gràcies per fer-me sentir això,
Per parlar-me,
Per mirar-me,
Per donar-me forces per seguir endavant
En els moments més difícils.
Que vares ser la meva inspiració,
El meu anhel,
La meva desesperació,
El meu pensament...
Vares aportar molt en mi,
I fer-me pensar,
Si, molt vaig reflexionar...
I em donà conte que la vida,
És quelcom més que això,
És estimar i que t’estimin,
I si això no pot ser,
És millor abandonar.
Però una retirada vencedora,
Perdre amb el cap alt,
Amb orgull,
Que una pèrdua del cor
Serà un premi a la vida,
I un premi a la persona que s’esforçà.
Si el destí ens indicà camins diferents
Ho haurem de respectar,
Seguirem el que ens ha tocat,
I qui sap si en algun moment
Es tornaran a creuar...
I així m’acomiado,
Antic amor,
Amb aquestes paraules
I un suau petó.
Que sempre tindràs un lloc
En el fons del meu cor.
Eva, quina poesia mes bona, m’ ha agradat molt.
ResponderEliminarOlga aquesta frase que et van escriure al llibre: “No llores por haber perdido el Sol, que tienes la luna asomada en el balcón”. Es molt profunda.
Tens bons amics, t’ ajudaran molt segur.
Ànims.
Gracias a los dos , y un peto molt fort
ResponderEliminarLA VIDA.....
ResponderEliminarÉ s una oportunitat, aprofita-la
És un somni,fes-lo realitat
És un repte,afronta’l
És un deure,compleix-lo
És una tristesa,supera-la
És un misteri,desvetlla-la
És un himne ,cantal
És felicitat, mereix-la
És la vida, defensa-la
Salut.........
TU FELICIDAD Y TRANQUILIDAD NO DEPENDE DE NADIE, SOLO DE VOS!!!
ResponderEliminargracias Ely
un besazo
muchas gracias anonimo, me ha gustado mucho
ResponderEliminargraacias Franca de Sevilla,por los animos de tu escrito,pero no pude contestarte por que no estaba bien , ahora lo hago.
ResponderEliminarhasta pronto
De totes formes abans d'esperar la lluna si tant estimes el sol lluita per ell. I sinó ho tens clar, doncs després ves a buscar la lluna. Però que no marxi el sol per no fer res, per callar, per orgull. Tots hem de lluitar pel que sentim o estimem, tu que pots i el tens aprop lluita per aquest amor si realment hi creus. I sino deixau corre. Pensa que només hi ha un vida aprofita-la.Estima i sobretot deixat estimar.
ResponderEliminarPetons.
Una amiga.
muchas gracias amiga ,pero el sol no quiere saber nada de mi,y ya esta bien ya llevo dos meses asi y ya no puedo mas, tengo que mirar por mi y seguir adelante.
ResponderEliminarHe sido muy valiente y he pasado muchas y ahora me toca otra.
Lo superare y nos tomaremos un cafe juntas.
Tenemos que entender que lo importante es estar
bien conmigo misma y superarlo y quererme.
Ahora me toca a mi.
A art
Su quieres ser algo en la vida
ResponderEliminarama, perdona... y olvida.
Un petó.